Declaració de Socialismo 21 devant les eleccions generals del dia 18 de Novembre

El passat 13 de febrer les dretes espanyoles PP, Ciudadanos, Coalición Canaria i Fòrum de Astúrias, juntament amb els partits independentistes ERC i PDeCAT, van tombar al Congrés de Diputats el projecte de pressupostos generals de l’estat per 2019, que recollia gran part de l’acord aconseguit en octubre 2018 per uns «pressupostos per a un estat social» entre PSOE i Unides Podem. La legislatura va quedar ferida de mort i es van convocar noves eleccions generals.
Després dels resultats electorals del 28 d’abril i l’obertura de negociacions per formar govern, una combinació de erronis càlculs polítics i mútues desconfiances entre PSOE i Unides Podem, juntament amb el bloqueig de les dretes, van impedir un acord per a la governança d’Espanya i han abocat a noves eleccions generals el proper 10 de novembre.
La nova cita electoral es veurà fortament condicionada per la sentència injusta i desproporcionada del Tribunal Suprem als membres del govern de la Generalitat i altres polítics responsables de la declaració unilateral d’independència de Catalunya. Sentència que lluny d’obrir la via del diàleg i la solució política agreuja i enquista el conflicte. En efecte, la mobilització de la ciutadania nacionalista a Catalunya contra aquesta sentència i per la llibertat dels condemnats serà capitalitzada electoralment per PDeCAT, ERC i CUP, i tindrà com a resposta, la previsible reacció nacionalista espanyolista que intentaran aprofitar PP, Ciutadans i VOX el 10 de novembre.
Davant el repte que suposa la pròxima cita electoral, les organitzacions i activistes de l’esquerra transformadora del conjunt dels pobles de l’estat espanyol, juntament amb els sectors més conscients de la classe treballadora i dels moviments socials, hem de ser capaços d’aixecar la mirada per veure les tempestes que apareixen a l’horitzó i comprendre les conseqüències socials i polítiques de la nova crisi del capitalisme internacional que ens aguaita, què en el cas de la Unió Europea està agreujada per la seva paràlisi i la persistència de les seves polítiques d’ajust i austeritat , presonera dels dogmes neoliberals de les seves institucions, l’Eurogrup, la Comissió Europea i el BCE.
El conflicte nacional, per rellevant que sigui, no pot convertir-se en l’arbre que impedeixi veure el bosc. La solució política al conflicte només es pot resoldre en el marc d’un profund canvi econòmic i social, on prevalguin els valors de la igualtat, la redistribució de la riquesa, la solidaritat, l’aprofundiment de la democràcia participativa, de la República. Aquest canvi només serà possible a través d’una aliança de la classe treballadora i dels pobles que derroti les estratègies divisionistes dels nacionalismes i de les dretes a Espanya i Catalunya.
Socialisme 21 crida a la majoria social a participar amb el seu vot en les eleccions del 10 de novembre per tancar el pas a les dretes nacionalistes a Espanya i Catalunya, i evitar una espiral d’odis i confrontacions que desvien l’atenció de la prioritària resolució dels greus problemes socials i econòmics que afecten a aquesta majoria.
En segon lloc, cridem a votar les candidatures de Unides Podem que expressen una voluntat real de canvi i de compromís en la defensa dels drets socials i laborals, més enllà de les seves debilitats i errors comesos.
En la nostra opinió, les candidatures del PSOE no són fiables. Han tingut l’oportunitat de derogar des del govern de Pedro Sánchez la contrareforma laboral de Mariano Rajoy, han pogut blindar les pensions públiques i garantir l’actualització del seu poder adquisitiu de manera indefinida, etc., i no ho han fet. Si les mobilitzacions socials i de la classe treballadora no ho impedeixen, un futur govern en mans del PSOE tornarà a executar retallades socials i laborals, amenaçar les pensions, la salut, educació pública, com van fer els anteriors governs social-liberals sota Felipe González i Zapatero subordinats a les ordres de la Comissió Europea i el BCE.
Davant el risc real de fragmentació del vot de l’esquerra després de l’aparició oportunista de les noves candidatures de «Mas País», cridem a la responsabilitat i el sentit comú de la classe treballadora i de la base social de l’esquerra transformadora. Aquestes candidatures, tan aclamades interessadament pels mitjans de comunicació, només pot afavorir a la dreta com a conseqüència de la fragmentació del vot, o bé convertir-se en la crossa acrítica d’un possible govern del PSOE.
Què fer després del 10 de novembre?
Davant d’un escenari de triomf del PSOE que li permeti la governança d’Espanya, sigui amb un acord programàtic amb Unides Podem i Mas País, o bé amb l’abstenció de Ciutadans i/o PP, o qualsevol altra fórmula que trobin, es fa necessari estar en alerta i preparar la mobilització social que permeti aconseguir la derogació de la contrareforma laboral i de la legislació de la precarietat laboral, defensar les pensions públiques, els drets socials en salut i educació, derogar la llei Mordassa, derogar la llei orgànica d’estabilitat pressupostària i l’art. 135 de la Constitució espanyola, i fer front a noves retallades socials i privatitzacions, etc.
Al costat de l’articulació de la mobilització social i ciutadana, és urgent obrir una profunda reflexió i debat en l’espai de l’esquerra transformadora sobre les dimensions de la crisi del capitalisme i de l’estructura neoliberal de la Unió Europea amb els tractats que imposen l’estabilitat pressupostària, les mesures d’austeritat i les devaluacions salarials. Les profundes desigualtats territorials i socials que ocasiona la UE amb les seves polítiques neoliberals i el paper de la moneda única que serveixen els interessos de les classes dominants d’Alemanya i del centre-nord europeu, etc., a costa de l’empobriment dels països del Sud i la generació d’una impagable deute exterior, són insuportables. L’absència de mecanismes fiscals suficients per distribuir la riquesa provoca la precarietat i pobresa laboral, la desregulació i absència de mesures de protecció efectives deslocalitza la indústria i amenaça la capacitat agrícola d’àmplies regions del Sud, com la producció de l’oliva i la taronja en Espanya, etc. En conseqüència, la recuperació dels instruments que conformen la sobirania econòmica esdevé un objectiu essencial per garantir la plena ocupació i els drets socials i laborals bàsics.
Al costat del debat programàtic cal recuperar la capacitat d’organització i mobilització de la classe treballadora i de la majoria social, això implica un treball de conscienciació política per superar les il·lusions en l’acció institucional, i apostar per l’acció directa, prenent exemple de la mobilització dels «armilles grogues» a França, o de la rebel·lió popular a l’Equador.
Assolir aquests objectius requereix profunds canvis en l’esquerra transformadora, i en particular de Unides Podem. Cal superar les confluències, les divisions familiars o de grup, i avançar cap a una organització unificada plenament democràtica que recuperi el valor de la militància i el compromís per a l’acció. La refundació o reconstrucció de l’espai de l’esquerra transformadora és una de les tasques més urgents i necessàries després del 10 de novembre.
La crisi del sistema capitalista es combinarà amb la crisi del règim del 78 i de la monarquia borbònica. Els esdeveniments per venir obriran noves oportunitats de canvi que cal preparar. Hem de recuperar les polítiques d’aliances entre la classe treballadora, la majoria social, i els pobles d’Espanya per fer realitat la República social, solidària i democràtica.
Davant els possibles escenaris després el 10 de novembre haurem accelerar les tasques de mobilització social i construir l’alternativa per al canvi.
Aturem les dretes, recolzem el canvi social votant a Unides Podem, preparem la mobilització social i refundem l’esquerra transformadora!
octubre 2019
SOCIALISMO 21 – Xarxa Socialisme21